Paleolític inferior a Pego
Durant el Paleolític inferior al nostre territori, probablement, vivien homínids com el antecessor
o el heidelbergensis,
encara que a hores d’avui tan sols està demostrada la presència dels neandertals
a la Cova Fosca
d’Ebo i a la Cova Foradà de la Marjal de Pego-Oliva. També
tenen restes del Paleolític inferior la Cova del Corb (Ondara) i la Cova de les
Calaveres (Benidoleig).
Figura de Recerques del Museu d’Alcoi, 11 (1983), 7-21. El Paleolítico Inferior en el País Valenciano. Una
aproximación a su estudio. José Fernández Peris
Altres jaciments de les més antigues
etapes de la Prehistòria valenciana serien la Cova de les Malladetes (Barx), la
Cova del Porc (Gandia); l’abric del Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà), Cova de
la Cocina (Dos Aguas), Cova de l’Or (Beniarrès), L’Ereta del Pedregal
(Navarrés).
La més antiga evidència de condicionament
de l'hàbitat és un jaciment de Oldoway (Tanzània), datat cap 1.800.000 anys,
en què es va descobrir una alineació de pedres que formaven un semicercle que
ha estat interpretat com un protector contra el vent. És la primera construcció
humana de la qual es tenen notícies.
Les restes més antigues de la península
corresponen a Atapuerca i els jaciments
de Fuente Nueva-3 i Barranco Leon-5 en la Depressió de Guadix-Baza (1.3-1.2 Ma BP).
La Cova de Vallonnet (Alps
marítims, França), datada cap 900.000 anys, s'ha detectat l'hàbitat de cova
més antic d'Europa. Les restes arqueològiques mostren evidències de caça i de
recol·lecció, però no hi ha traces de foc.
Si
volem imaginar-nos com vivien aquestes persones, el millor es basar-se en les
evidències aportades per les troballes a la Cova de Bolomor del proper vall
de la Valldigna, els primers habitants del qual van aparèixer fa uns 400.000 anys,
no sabem si serien de l'espècie antecessor o heilderbergensis , i es van
instal·lar en les coves que envoltaven la vall i la zona pantanosa de la
marjal. Una cosa semblant va succeir a les Valls de Pego (Gallinera, Ebo i
Pego) o en la cova de la Penya
Roja de Ròtova. L’home més
antic -de moment- que es passejava pel terme de Pego ho feia fa uns 100.000
anys, a jutjar per les troballes de la Cova Foradà, a les Benirrames del riu
Bullent.
Els
homes que habitaven la cova de Bolomor, com a mínim des de fa 250.000 anys,
utilitzaven llars de foc per rostir i cuinar, el que els arqueòlegs anomenen
foc controlat, sent les restes més antigues d'Europa. Per interpolació del que
s’ha comprovat a la Valldigna, podrien dir que al nostre poble també farien
foc, encara que no tenint cap prova.
Les coves que avui estan prop o al costat
del mar, fa 150.000 anys es trobaven molt allunyades de les albuferes i
restingues del litoral. A baix podem veure una reconstrucció paleoambiental de
la Valldigna a l'inici del Plistocè superior fa 120.000 anys feta per Carles Puche.
Imatges de Carles
Puche. Cova de Bolomor
Vista aèria de
la unió entre la Vall de Pego i la plana litoral. Fa 150 mil anys la Cova
Foradà es trobava mol més lluny del mar
La
presència humana la tenim testimoniada a la Cova de Bolomor (Tavernes de la
Valldigna) des de fa 350.000 anys. Les restes arqueològiques de la Cova Foradà
indiquen que va començar a ser habitada fa uns 100.000 anys abans de Crist i es
va abandonar entre el 8.000 i el 9.000 aC., la qual cosa indica que va tenir
cent mil anys de vida ininterrompuda .
Aquesta llarga supervivència de l'home al
lloc es deu a la fertilitat del territori, que podria ser l’últim refugi del
neandertal al territori europeu. Sobre el 50.000 aC. els neandertals van ocupar la regió,
portant una vida completament nòmada. A la cova Foradà es va trobar l’esquelet
de neandertal més complet de la península Ibèrica, amb una antiguitat de 40.000
anys. Aquests homes caçaven cérvols i cabres per la Serra de Mustalla, bous i
cavalls pel pla, tortugues, aus i peixos en el Riu Bullents i en la marjal de
Pego. L'homínid recentment trobat -del qual es desconeix el sexe- es dedicaria
a la caça i recol·lecció d'aliments a la marjal de Pego.
Recreació de un
paisatge de la Safor fa 300.000 anys. Imatges: Ajuntament
Gandia
El humans de la nostra vall vivien
envoltats de cérvols i cavalls, encara que també els acompanyaven el uro, la
daina, el tar i el Megaloceros. El rinoceront d'estepa, el senglar, el macaco,
l'ase silvestre, l'elefant, l'hipopòtam i el castor. Els carnívors rondaven pel
territori, sent els més representatius l'ós comú, l'ós tibetà, el llop, el
lleó, el linx, la guineu i el teixó.
Representació
faunística de la Cova del Bolomor segons les fases paleoclimàtiques establertes.
Imatges de Cova de Bolomor
Basant-nos en la
reconstrucció de la Valldigna al principi dels temps quaternaris fa més d'1
milió d'anys, hem voltejat la imatge horitzontalment per fer-la coincidir en la
disposició de la cova Foradà a la Vall de Pego. Imatges de Cova de
Bolomor
Reconstrucció de
la Vall de Pego i Cova Foradà al final del Plistocè mitjà, fa 150.000 anys.
Degut a la fred i a la sequera la mar s’havia retirat. Imatges de Cova de Bolomor
Al cap de 50.000
mil anys vingueren temps calents que van fondre el gel i el nivell del mar va
tornar a pujar. Imatges
de Cova de Bolomor
Durant
el Plistocè mitjà i inicis del superior els grups humans es desplaçaven
constantment a la recerca de recursos alimentaris. De vegades, els moviments
tenien caràcter estacional, com ho demostra l'existència de barraques que
ocupaven durant l'estació del bon temps. No obstant això, alguns
prehistoriadors pensen que aquests moviments van disminuir cap al final del
magdalenià, coincidint amb l'arribada del HAM, sigles anglosaxones que designen
els homes
anatòmicament moderns.
Representació
d'un campament de la "Edat de Pedra", segons Louis Figuier en L'Homme primitif, 1864. Imatges de Cova de Bolomor
En
la seva tesi doctoral Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), demostra que els
éssers humans van començar a diversificar la seva dieta fa uns 300.000 anys, basant
les seves afirmacions en l'estudi dels habitants de la cova de Bolomor que
tenien una dieta que incloïa tant espècies de gran mida, com elefants o
rinoceronts, i altres més petites com els conills, aus i tortugues. L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la
diversitat dels comportaments dels humans van ser factors que van afavorir
aquesta capacitat.
Els
estudis sobre la dieta humana surten d'una branca de la ciència coneguda com zooarqueologia,
disciplina que estableix les relacions que hi ha entre els grups humans i els
animals en el passat, a partir dels elements esquelètics que apareixen en els
jaciments, ja que els homínids, igual que altres predadors, acumulen restes de
les seves preses en refugis temporals o en campaments.
Les
transformacions en la dieta, els canvis d'alimentació, no es produeixen de
manera lineal en el temps i en l'espai, sinó que estan condicionats per la
diversitat de comportaments de l'ésser humà, el patró ocupacional i les
característiques pròpies del medi on es desenvolupen els diferents grups humans
del territori europeu.
Cal remarcar que entre els neandertals -i
més encara els seus antecessors- estava mol estesa la pràctica de l’antropofàgia
(Veure Canibalisme)
la qual cosa es va anar abandonant progressivament durant la Història de la
Humanitat, encara que ha arribat als nostres dies. No hi ha dubte de la seva
pràctica pels neandertals i per l'Homo
sapiens.
La qüestió que es discuteix era la següent: era un comportament ritual o un
canibalisme gastronòmic i alimentari? Sembla que la segona hipòtesis és la mes
probable, donat el munt de restes humanes que apareix en les escombraries on
tiraven el ossos dels demés animals que consumien.
Imatge de Imagen: prehistorialdia.blogspot.com
Com eren
aquests pre-neandertals i neandertals que van ocupar la nostra vall? Els Homo heidelbergensis tenia uns trets físics
que va heretar de l'Homo ergaster, però la
seua capacitat cerebral va ser superior: entre 1.100 i 1.400 cm3. El format
corporal era gran i robust: la talla mitjana d'un baró és pot situar en 1,75 metres i 90 quilos de
pes. La diferència d'alçada entre sexes no va sobrepassar els 10 cm.
Aquests
éssers humans vivien en coves, no massa allunyats de l’entrada -doncs temien
els esperits del interior-, i no solien construir estructures complicades ja
que gaudien d’una mobilitat molt elevada, ocupant territoris extraordinàriament
amplis. Es van situar en territoris vinculats als grans corredors naturals o vies
d'emigració dels animals, els quals coincidien amb les vies naturals de
comunicació. L'home evitava així els mitjans excessivament muntanyosos amb
biomasses molt especialitzades i buscava els llocs de concentració dels grans
ramats, com els passos dels rius, les zones pantanoses o llacunes, els
aiguamolls ... on els resultava fàcil obtenir carronya, caça i protecció.
Barraques en un
territori d’ocupació temporal. Imatges: Ajuntament
Gandia
Vivien fonamentalment de la recol·lecció
i la carronya i -al contrari del que s'afirmava-, sembla que amb prou feines
caçaven, doncs tenien un utillatge de caça molt primitiu que els obligava a
mantenir trobades cos a cos amb les preses, el que resultava molt perillós. La
majoria de les vegades es conformaven amb el consum de tortugues, conills,
talpons, llangardaixos i insectes. L'alimentació es completava amb la
recol·lecció de fruits silvestres i aliments vegetals. Les restes òssies eren
objecte d'una intensa fractura amb el propòsit d'obtenir la medul·la rica en
greixos.
Cal remarcar que també les dones van ser
caçadores, pescadores i es van dedicar a conrear el camp i recollir, al mateix
temps que els homes també col·laboraven amb la cura dels nens, amb la confecció
de teles i la recerca d'aliments. I això ha estat obviat per una part de la
historiografia tradicional que ha volgut mostrar sempre al "home
prehistòric" i no a la dona.
Caçadors.
Imatges: Ajuntament
Gandia
Se
suposa que no coneixien el foc, si més no fins fa 250.000 anys, com ho demostra
les excavacions de Bolomor. Tampoc sembla que enterressin els seus morts, ni
utilitzaven objectes de valor simbòlic o ornamental en els enterraments. Sembla
que el jaciment més antic on s’ha troba foc es el de Terra Amata (Niça), datat
en 380.000 anys i que ha estat definit com un "campament d'estiu". La
cabana denota un esquema complex, en què s'ha considerat que existeixen àrees
d'activitats definides, distribució espacial i ús del foc anterior al trobat a
la Península. També s’han trobat diferents restes de combustió a la Cova Negra
de Xàtiva, amb una antiguitat de 115.000 anys. Els estudis indiquen que era una
zona ocupada estacionalment pels neandertals durant curts espais de temps.
Reconstrucció
del jaciment al aire lliure de Terra Amata (Niça) fa 380.000 anys
Representacions
del foc prehistòric a la bibliografia del s. XIX (L. Figuier 1864, H. Cleuziou
1887 ....) Imatges de Cova de Bolomor
La revista Sàpiens nº 100, 2011.
Presenta un neandertal amb rasgos simiecs que no es corresponen amb les
reconstruccións actuals, com podem veure a baix.
La revista Sàpiens nº 100, 2011.
Presenta un neandertal amb rasgos simiecs que no es corresponen amb les
reconstruccións actuals, com podem veure a baix.
Representació d’una dona neandertal. Reconstrucció de Kennis & Kennis/Photo by Joe McNally/NGS
Familia neandertals.
Foto TerraeAntiqvae
L' Acheulià, o indústria de mode 2, és una indústria lítica originada al Paleolític Inferior.
S'estima que el període olduvayense (o indústria de mode 1) va aparèixer a l'est d'Àfrica
fa 2,5 milions d'anys, mentre que la indústria de mode 2 es va originar fa almenys 1,65 milions d'anys segons les
restes més antics trobats a la regió del llac Turkana occidental (a Kenya).
La
tecnologia acheuliana es va estendre primer per la vall del Rift i Àfrica
Oriental, com demostren, per exemple, les troballes a la Capa II del jaciment
d'Olduvai, a Tanzània i a la regió de Konso, al sud d'Etiòpia, que daten
d'aproximadament 1,5 milions d'anys. Es caracteritza pels bifaços, fenyedors (bifaç al qual han
donat un cop oblic) i per una elaboració més complexa, podent dividir en
diverses fases de perfeccionament. S'atribueix el seu primer ús a l'Homo
ergaster.
En
Europa, el acheulià va fer la seva aparició fa uns 600 000 anys (en Fordwich,
Anglaterra), representat pel Abbevil·lianes (nom donat a un
primer estadi de acheulià Europa) i la seva datació més tardana entre 125.000 i
70.000 anys en Cys-la-Comune (Ainé, França). Distingim la indústria nuclear (fonamentalment, nucli i cant tallat), la indústria bifacial (triedre, bifaç i, a
la Mediterrània occidental, també fenedor), i finalment, els anomenats útils sobre lasca, sovint associats amb
determinades «llistes-tipus» (amb rascadora, osca i denticulats, i útils del
grup Paleolític Superior, entre d'altres). En virtut a variacions en els tipus,
tècniques i percentatges d'aquestes indústries, s'ha establert una seqüència
clàssica que divideix el acheulià en tres etapes: inferior, mitjà i superior.
Fenedor de mà. Font
Wikipedia
Tradicionalment
a aquestes tres fases es sumaven dues per ambdós extrems: el abbevil·lianes i el micoquianés. Tant una com l'altre
es caracteritzaven pels tipus de bifaços: el abbevil·lianes tenia bifaços molt
toscs, tallats amb percutor dur per mitjà de grans lascados, amb àmplies zones
reservades i sense regularització d'arestes. El micoquiense tenia bifaços
equilibrats de forma lanceolada amb les vores lleugerament còncaus, tallats
gairebé exclusivament amb percussor tou i intensament regularitzats, sobretot a
la zona de la punta. Acompanyaven al bifaç micoquianés en aquesta indústria, el
bifaç cordiforme, les rascadores i altres estris que es desenvoluparan,
sobretot, en el Paleolític Mitjà i Paleolític Superior. Actualment s'han
abandonat aquestes dues fases, englobades respectivament en el acheulià
inferior i superior.
Comentarios
Publicar un comentario